Anna Ferrer (Menorca, 1993) canta, compon i descompon cançons d’altres temps. Cuida i espigola la cançó d’arrel popular desmitificant-la i fent-la universal. Així és com les seves músiques s’inspiren en la tradició, mentre evolucionen cap a sonoritats pròpies travessades per sintetitzadors.
Els seus dos primer treballs personals, Tel·lúria (2017) i Krönia (2019) —afegits a la col·laboració amb artistes com Marco Mezquida, Eliseo Parra, Clara Peya, Silvia Pérez Cruz o Clara Fiol i, anteriorment, a la participació com a vocalista a l’OMAC o Coetus—, li han servit de via explotaria per a desacomplexar el seu cant: indeslligable d’una herència musical que cultiva des dels tres anys, ha refet tots els motlles de les jotes, els boleros i els romanços i els ha absolt del pas dels anys.
Aquest aprenentatge desemboca en Parenòstic, títol d’un directe estrenat en solitari l’any 2021 que ha arribat fins a Londres, Marroc, Itàlia i Perú, amb més de mig centenar de concerts. Un directe hipnòtic dirigit i digerit per Niño de Elche.